Quart Diumenge

El quart diumenge de quaresma no té cap significació especial; per tot arreu és un diumenge com qualsevol altre. Només pels santjoaners és un diumenge singular i entranyable, un diumenge diferent de tots els altres diumenges de l'any. El Quart diumenge és una festa ben santjoanera, exclusivament santjoanera; es allò que anomenam un signe d'identitat pels nadius i veïns de la vila de Sant Joan.

No deixa de ser sorprenent que, segons les informacions que fins ara coneixem, no és una festa instituïda per un acord municipal, per la decisió d'un rector, o per la iniciactiva d'unes persones; ni és tampoc una festa commemorativa, motivada per un esdeveniment notable, venturós o dissortat. Sembla més bé que és una diada nascuda de la mateixa entranya del poble, una festa que el poble ha anat configurant, quasi sense adonar-se al llarg de la història...

El 24 de novembre de 1621, Mn. Onofre Falconer, va disposar en el seu testament "Lexa que el quart diumenge de la quaresma cada any perpètuament, per los preveres de dita parròquia (de sant Joan) sien cantades matines, missa i aniversari en la dita església vella.. en sufragi de la sua ànima, pare, mare, germans i benefactors".

A partir de l'any 1622, cada quart diumenge de quaresma els preveres de la parròquia i una part progressivament creixent del poble pujava a Consolació a celebrar l'Ofici fundat per Mn. Falconer; a poc a poc aquell dia anava convertint-se en una diada popular. La pujada i la baixada es feia a tira-tira per la gent major del poble en petits estols de veïns, i pel jovent en colles alegres d'amics i parelles d'enamorats; desprès de la cerimònia religiosa, aquella gent, que vivia sense presses, s'entretenia una estona dins la clastra i pels voltants del santuari, gaudint de l'escalfor del matí primaveral i originant algun entreteniment...

L'element més característic de la festa del Quart Diumenge són, sens dubte, les coquetes, aquestes petites estrelles de pasta alisa que duen gravats en relleu els cinc pans i dos peixos de la narració evangèlica i es repartien a l'Ofici de la diada. Són la penyora imprescindible per a tots els que pugen aquest dia al Santuari, i un signe evocador per a aquells que no han pogut participar en la romeria.... Qualcú degué tenir l'encertada idea de reviure plàsticament el passatge de l'evangeli... Només que, en lloc de repartir pa trossejat, decidiren elaborar petites galletes, graciosament decorades amb art ingenu i popular. Les designaven primerament amb el nom de panets, pa beneït o, formant un sol mot, panbeneït; l'any 1781, apareix per primera vegada en els documents la paraula coquetes, que fou la que quedà definitivament: tot gasto del 4 diumenge i 3 barcellas blat per coquetas, 5 lls. L 8 ss.

Els obrers reservaven cada any de la capta de blat que feien pel poble i pre foravila a l'estiu, la quantitat que estimaven necessària per a les coquetes de l'any següent.. Un dels dies abans del Quart Diumenge, els obres pujaven de bon matí a Consolació, acompanyats d'un grup de dones animoses i feineres, per elaborar les coquetes, en un ambient de gaubança i de festa anticipada. Mentre feien la primera pasterada, el donat calava foc al forn; essent la pasta alisa, així com omplien les llaunes les enfornaven. Els obrers havien pujat alguna llepolia i un botella d'anissat per obsequiar les pastisseres. Al cap de la jornada s'havien preparat alguns covos de coquetes amb dos models de dibuix: unes amb els pans i el peixos i altres amb la imatge de la Mare de Déu. Quedava també disposat un covonet de casques, estrelles més grosses, amb trepats formades per vàries coquetes unides amb forma circular, amb les quals els obrers obsequiarien el batle i jurats, els eclesiàstics i els benefactors de l'obreria. Extingida l'obreria, estroncada la cadena d'obrers, i buides les cases de Cas Donat, el rector i les germanes de la Caritat s'encarregaren d'organitzar la confecció anual de les coquetes... S'ha anat succeint, emperò, sens desfallença, el grup de dones animoses i feineres que amb gaubança i ànim de festa anticipada, durant la tercera setmana de quaresma preparen les coquetes del Quart Diumenge.

Josep Estelrich i Costa. El pujol de Consolació de Sant Joan, Col·lecció Monografies Santjoaners.